Estrofa al vent

Gaspar Sabater




Jo escric al vent aqueixa estrofa alada

per a què el vent la porti cel enllà

jo vull seguir-la amb ma candent mirada,

plorós de no poder-la acompanyar.

Entre els hiverns, quan vibri la ventada,

el meu vers per l'espai ressonarà,

i sobre els homes sa brunzent tonada

durà el so d'un incògnit oceà.

I cantarà en la lira de les branques

i de la lluna en les crineres blanques

o en l'arquet de silenci de la nit.

I eternament la maternal Natura

l'espargirà per la infinita altura

quan el meu nom, obscur, serà extingit.


Gabriel Alomar

• Interessante, sem dúvida, El PONT SOBRE EL LACC

• G., gratíssima.

• Abraço -:)